Amb l’IRPF hi ha improvisació i el país necessita passos ferms

El dirigent confia que en els propers dos anys es pugui enfortir una formació que fa un any va estar a punt de dissoldre’s i que aspira a estar a les eleccions del 2015.

El PLA aspira a tornar a ser clau en la política del Principat.

De moment, ja s’ha desmarcat de forma clara de la resta de formacions amb un model fiscal que el president, Jordi Gallardo, considera més adequat per al país.

El PLA està força viu…
La prova va ser el congrés però tenim encara molta feina per endavant. Va quedar clar que aixequem interès i que hi ha gent que està a l’expectativa de cap on evolucionem i quines propostes fem. És el senyal que tenim alguna cosa a dir.

Els problemes amb el nom, són simptomàtics o una anècdota?
El primer nom que vam reservar era Liberals d’Andorra. Després, vam pensar que incloure el terme progressista des del punt de vista econòmic ajudaria a passar el missatge més ràpid. La militància creu que la paraula pot donar peu a confusions. I ens ho va dir però no és un problema ni un entrebanc.

L’objectiu és el 2015...
Ho hem dit des del primer moment però hi hem d’arribar ben preparats. El partit ha de fer taca d’oli, créixer més i tenir més presència a les parròquies. És el procés que comencem ara.

Què falta ara mateix?
Hem d’implicar més gent i reactivar comitès parroquials; és el que permetrà veure si el partit creix amb certa velocitat.

Quin és el mapa actual del PLA?
Ara no hi ha comitè a cap parròquia però n’hi ha algunes amb una base de persones afiliades o simpatitzants com Andorra la Vella, Encamp i la Massana. A Sant Julià hi ha UL, amb qui sempre hem tingut bones relacions, i és lògic que el diàleg vagi cap allà.

Al congrés hi havia dos excaps de Govern. El 2015 algun podria encapçalar la llista?
De candidats no n’hem parlat. No toca. Ells han tingut el seu moment, són importantíssims per a nosaltres perquè tenen experiència. Però la meva opinió és que és el moment d’altra gent, tot i que comptant amb el suport de tots els militants i, sobretot, de persones amb experiència com Marc Forné i Albert Pintat.

Si en alguna cosa es diferencien d’altres partits és en el model fiscal…
No veiem clar que sigui el moment per a un IRPF ni que es faci amb aquesta precipitació. Tampoc que s’estigui triant el model amb menys impacte per a la societat i el teixit productiu ni que s’hagin valorat els pros i els contres. Per què es fa? Per recaptar i per reduir l’endeutament del Govern? Hi ha alternatives. Per signar els CDI? La pregunta és si hem triat el millor marc de negociació per a Andorra. Apostem més per un model bilateral on defensar les especificitats.

I llavors…
Hem de basar-nos en la imposició indirecta, i si al final hem de posar l’IRPF fer-ho sense posar en risc coses importants. Si graves el capital, pots provocar una sortida de dipòsits i posar en risc el sistema financer. Quan s’apliqui serà irreversible i hem d’analitzar molt bé l’impacte.

I què passa amb els CDI?
Ens diuen que l’IRPF es posa per signar-los. S’ha calculat quantes empreses podran sortir a donar serveis? Potser l’impacte és més baix que el que aguantarà la societat si s’implanta. Hi ha una improvisació molt gran quan el país necessita pas ferms. Per què hem d’anar a signar amb França i Espanya?

No serien la prioritat?
El mercat potencial és només Espanya i França? Hi ha empreses que treballen amb altres llocs, amb economies molt més potents. Si ens exigeixen més del que podem suportar, fem una aturada i reflexionem. Busquem altres països que ens permetin defensar millor els nostres interessos. Hi ha alternatives de les quals no es parla i es prefereix oblidar la sobirania fiscal.

Així, sembla difícil tornar a apropar posicions amb DA…
Li vam donar suport circumstancial perquè era un moment complicat, de bloqueig, on necessitàvem un canvi. Es va pensar primer en el país. Ara hi ha una nova etapa. Hi ha militants que no volen que el PLA desaparegui i, vist el que s’està executant, no sé si hi pot haver entesa. L’objectiu a les eleccions és anar sols. Ara bé, impulsem el partit no per oposar-nos a ningú sinó perquè hi ha una ideologia que ha d’estar representada al país.

Si algú li diu que els del PLA són uns rebotats per no haver tingut càrrecs amb DA, què li diria?
Que vingui a les reunions i comprovi de què parlem, el que ens preocupa i la il·lusió que tenim. Vaig votar DA sense esperar res, sinó per sentit de responsabilitat. Ara lluito pel PLA per la ideologia. El fàcil en un moment complicat és abandonar i pujar carro del guanyador. El complicat és estar on estem nosaltres. És el nostre repte i la nostra decisió, i la postura més coherent.

Qui té càrrec són Josep Anton Bardina i Sílvia Riva…
Ells entren a la llista quan semblava que el PLA desapareixeria. La situació canvia i es genera una situació ambigua i difícil de gestionar. El que es parla amb ells és que ens donin un temps per treballar en el full de ruta i un cop tancat, mirin si se senten identificats i el poden defensar.

Amb l’IRPF sobre la taula, aquest temps s’ha esgotat?
Presentar la proposta provoca que ens hàgim de reunir de nou. Ens hauran de dir si s’hi veuen amb ànims. Continuïn o no al PLA, no deixaran de ser liberals.

Els veu més a fora o a dins?
En breu parlarem sobre quina pot ser la millor sortida possible.

Se’ls pot plantejar que o deixin el grup o deixin el partit?
No. L’escó pertany a la persona. No va per aquí.

Quina és la millor sortida?
Per mi, que continuïn afiliats i que defensin la proposta. Poden ser actius importants. També entendria que si no es veuen còmodes, prenguin un altre camí.

Defensant la proposta, dins o fora del grup demòcrata?
A dins del grup tampoc hi ha unanimitat sobre l’IRPF.

Font: Diari d’Andorra
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=23561&Itemid=542