Xifres que són fum

El model d’obertura econòmica de DA és un fracàs

Ha costat però finalment, i gràcies a una pregunta parlamentària del grup liberal, podem fer un balanç dels resultats que el model d’inversió estrangera de DA està aportant al país. La primera conclusió és que DA ha estat venent l’èxit del seu model a partir de la inversió que contenien els plans d’inversió presentats, és a dir les intencions que es posen en un paper, i no la inversió que s’ha formalitzat realment. ¿Com volem ser un país seriós si no som capaços de saber fins a quin punt les voluntats que els inversors plasmen en un paper després es tradueixen en fets?

Segons la resposta del Govern, avui dia no està en disposició de lliurar les dades sol·licitades amb la fiabilitat i el rigor necessaris sobre el grau d’assoliment dels plans d’empresa presentats per inversors estrangers que han formalitzat les seves sol·licituds d’inversió. ¿Què ha estat explicant fins ara el Govern? Doncs bones intencions de vegades, i fum en d’altres. Tot plegat una operació de màrqueting per vendre un èxit més que qüestionable d’un procés que amb les xifres a la mà demostra que no està servint per diversificar la nostra economia.

D’aquí que al carrer el ciutadà no comparteixi l’eufòria ni el balanç positiu que DA fa del seu model d’obertura econòmica. Al carrer el ciutadà vol veure inversió real, palpable, no xifres que es posen en un pla d’empresa, que no deixa de ser un document. I d’ençà de l’aprovació de la llei d’inversió estrangera el 2012, hem de dir que d’inversions estrangeres significatives, cap ni una.

Captar inversió estrangera no és fàcil, sobretot per la gran competència que hi ha; cal oferir uns avantatges molt atractius des d’un punt de vista fiscal, logístic, geogràfic, administratiu, etc. La llista pot ser llarga i no necessàriament s’han d’oferir tots, però cal destacar en algun. Que Andorra pot oferir incentius és evident, com també ho és que alguns d’aquests avantatges que cerquen els inversors en el cas d’Andorra són clarament obstacles, com la nostra situació geogràfica i la logística. Contra aquests fets no podem fer res més que ser molt competitius en aspectes que depenguin de nosaltres mateixos.

El problema s’agreuja quan en lloc de millorar la competitivitat el que fem és restar-ne amb les pròpies decisions. Així, el procés administratiu feixuc i complex que DA ha dissenyat per poder posar en marxa una inversió al país ha esdevingut una clara barrera d’entrada de possibles inversors, i això és una de les grans explicacions de per què les xifres són tan baixes. Només 1.042 llocs de treball creats per nova inversió en quatre anys i un impacte del 2% sobre el PIB el 2014 no són xifres per penjar-se medalles ni vendre el procés com un gran èxit.

Jordi Gallardo