Un discurs buit

Govern ha introduït Europa a tot arreu, qualsevol acte és una bona oportunitat. Es tracta d’un exercici de pedagogia lloable, el problema de la reiteració és que a dia d’avui ja hem pogut constatar que el discurs està buit de contingut, i d’aquí que la millor manera d’amagar les pròpies carències del model és referir-se constantment als que no el compartim. DA justifica l’acord d’associació a poder donar un millor futur als nostres joves, objectiu que puc compartir, però que no deixa de demostrar que aquest Govern no té clar en què ens pot beneficiar clarament l’acord d’associació. És tan flagrant la seva improvisació que ara vol demanar als sectors econòmics que siguin ells mateixos els que proposin el que pensen que poden treure de profitós en cas d’arribar a dit acord. Això traduït vol dir: facin senyors la carta als reis, ja que nosaltres no som capaços de presentar cap programa, paquet de mesures o propostes per superar el greu sotrac econòmic que estan patint però tranquils, perquè la solució és Europa. Aquest Govern ens porta a negociar amb Europa, dels tres petits països segons sabem és el que té més pressa per tancar l’acord, i encara és hora que tingui clar quins avantatges aportarà per exemple als sectors econòmics del país. Quan encares una negociació has de tenir clar el que pretens aconseguir, i aquest govern se’n va anar a Europa a fer-se una foto, però sense haver consensuat abans els interessos d’Andorra que cal defensar i els que cal aconseguir. L’Europa que ven DA és l’Europa de fa deu anys, un club al qual tothom volia accedir i del qual ningú volia marxar. Ara la foto ha canviat i alguns dels països més importants estan valorant fer un referèndum per sortir-ne, d’altres prenen decisions contràries al que la pròpia Unió Europea els exigeix o inclús abandonen la negociació per entrar-hi.
Aquest procés que en un principi havia de ser molt ràpid per això no es podia consensuar res, però que ara per art de màgia s’ha tornat molt llarg, finalment quedarà sotmès a un referèndum. Serà una vegada més la saviesa del poble sobirà la que realment decidirà si anem o no a Europa, i amb això sí que hi estem d’acord, entre d’altres coses perquè ja ho vam dir abans.