Un any de la intervenció de BPA: l’aniversari que ningú hagués volgut celebrar

S’ ha complert un any del que tots coneixem ja com l’afer BPA, un dels episodis més foscos de la nostra història pel que fa a la transparència de les institucions i els organismes que un país democràticament ha de garantir. No tenim després d’un any, cap motiu, ni un de sol, per felicitar-nos de com s’ha gestionat tot aquest tema més enllà de la unitat que les forces polítiques vam demostrar els primers dies poc després de la malaurada nota del FinCEN. Un cop deixats enrere els primers fets, superat l’efecte que en tots va provocar la nota, esvaït el tan reclamat sentit d’estat, va iniciar-se la gestió de l’afer des de l’opacitat que encara avui patim. Pel camí hem vist com l’entitat ha estat intervinguda, els diners de molts dipositaris bloquejats, els actius de moltes persones deteriorats, els llocs de feina dels treballadors de l’entitat amenaçats i els negocis d’alguns empresaris posats en risc. En definitiva la salut, les il·lusions, els estalvis i els plans de vida de moltes persones han volat pels aires, però després d’un any continuem sense cap resposta, cap solució, cap data en el nostre horitzó immediat que doni a tots els afectats una espurna d’esperança de que la solució està més a prop.

Malgrat aquesta llarga i angoixant espera, la societat andorrana, els afectats sobretot, han donat una lliçó d’enteresa, silenci i paciència. Amb la gran penetració que la BPA tenia en la nostra economia diària, ja sigui mitjançant suport als clients individuals o empreses, ningú, absolutament ningú, per sort, ha perdut la serenor, donant una vegada més una lliçó de sacrifici i humilitat no fàcils de trobar arreu. Un any després sabem que la nota del FinCEN ha estat retirada però desconeixem les gestions que s’han produït entre els supervisors americans i els andorrans que han afavorit que la nota deixés de tenir efecte. El cas BPA té encara moltes llacunes d’informació, malgrat els requeriments i les demandes que des del Consell General o des de la pròpia comissió especial de vigilància per a la prevenció i l’estabilitat del sistema financer s’han realitzat. Uns pensem que és una qüestió de manca de voluntat, altres defensen que és en compliment de la llei, però el resultat és que no s’entén què ha passat. La nota verbal del consolat dels Estats Units a Barcelona va ser un avís important, que el Govern no va tractar amb la importància ni la diligència que es mereixia.

Establir una relació directa entre la nota verbal i la intervenció no es fa difícil perquè hi ha un lapsus de temps entremig, però sí que es plantegen alguns dubtes seriosos que caldria esvair; com pot un banc passar auditories de companyies expertes internacionalment reconegudes, informar als supervisors financers dels resultats, continuar operant i de cop representar una amenaça per presumptes pràctiques de blanqueig fins al punt que cal intervenir-lo? És fàcil pensar que alguna cosa se’ns escapa o s’amaga. La publicació que hem conegut aquesta setmana, La intervenció del grup BPA, apunts per a una reflexió analítica d’allò que ha succeït, pot aportar respostes, però encara no hi són totes. Malgrat que el parlament coneixerà gràcies a aquesta publicació documentació que no hem tingut forma d’obtenir per les vies oficials, el paper que en tot aquest procés han jugat el Govern, l’INAF, la Uifand i l’AREB encara està per analitzar, i arribat el moment en què es puguin valorar les actuacions d’aquestes institucions, amb coneixement de la documentació necessària, tocarà felicitar als responsables per la seva gestió realitzada, o demanar responsabilitats, doncs no hi haurà lloc al terme mig vist que pel camí haurem perdut moltes coses.

Ara un cop retirada la nota de l’agència del Tresor Americà s’obre un escenari possible de transparència si hi ha la voluntat. Ara que l’espasa de Damocles de la Notice del FinCEN ha desaparegut i que el sistema financer andorrà deixa d’estar amenaçat, la resolució del cas BPA ha de ser, dins de la complexitat del tema, més factible. Ara que la pressió exterior no hi és, l’AREB té l’obligació de cercar la sortida menys dolorosa possible per a totes les parts afectades en el procés. Però lluny d’això, el que s’ha iniciat és una batalla, de la que Andorra i la seva gent sortirem perjudicats i malparats, almenys si ens atenim a la sorprenent nota emesa per l’AREB referent al resultat de l’auditoria que no deixa de semblar una reacció a la publicació dels principals accionistes de BPA. Un tema tan important i tan seriós com el resultat d’una auditoria que porta fent-se un any, es mereixia alguna explicació més que un simple comunicat en forma de resum emès a corre-cuita l’endemà que es presentés el llibre sobre la intervenció.

Els ciutadans, els afectats, el parlament es mereixen alguna explicació més que no pas un comunicat, perquè al final, després d’un any, i posats a fer resums, si fem el de la intervenció podríem dir que després de tant de temps tenim un banc que no pot operar, un llibre amb documents que no es volien donar i moltes preguntes sense resposta.

Jordi Gallardo