Trencant tòpics

Davant la pressió exercida per l’oposició al Consell General, la majoria opta per la tàctica que «la millor defensa és un bon atac». A l’anterior legislatura, DA i els seus 22 consellers van adquirir uns hàbits que, malauradament, tant el Grup Parlamentari de DA com el Govern a qui dóna suport encara no han abandonat.
Persisteixen de manera reiterativa els tics arrogants d’un Govern que, quan és contradit o qüestionat pels seus plantejaments, es posa nerviós, defuig el debat dialèctic i la contraposició d’idees i passa directament a l’atac. Un atac que ha consistit, des de l’inici de la legislatura, a acusar la nostra formació política, Liberals d’Andorra, d’immobilista i no cooperant.
Entenc que part de la picabaralla política fa que s’adoptin certes tàctiques, i aquesta, la d’atribuir als Liberals l’estigma d’estar ancorats al passat, pot arribar a enganyar i convèncer a alguns, però les nostres actuacions demostren que aquest discurs no té res a veure amb la realitat.
La sessió del Consell de la setmana passada, com totes les altres, va explicitar aquesta evidència. I per bé que és comprensible que, amb el caire feixuc de les sessions, els ciutadans no puguin discernir les aportacions que els diferents grups parlamentaris presenten, no és menys cert que en totes i cadascuna de les sessions el tarannà constructiu del nostre grup és incontestable.
A títol d’exemple, a la darrera sessió vam presentar una proposta d’acord sol·licitant al Govern la facilitació de tota la documentació demanada, quan sigui sol·licitada pels consellers generals, en el termini més breu possible i vam reprovar el Govern per la negativa al lliurament de certa documentació. Paradoxalment, el president del Grup Parlamentari de DA, el Sr. Ladislau Baró, no es va mostrar pas en desacord amb el contingut de la proposta, però va argumentar que la idoneïtat del plantejament jurídic mitjançant el qual es feia era del tot discutible. Així doncs, emprant la majoria absoluta que el sistema electoral els va atorgar, van exercir la seva hegemonia per continuar tirant pel dret.
A la mateixa sessió el nostre grup va donar suport a una proposta d’acord per a la revisió del Pla nacional de residus, que va ser votada positivament per tota la cambra. Va passar el mateix amb la ratificació del conveni entre el Principat d’Andorra i Liechtenstein per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos i patrimoni, que va ser aprovada per assentiment.
Un exemple addicional va ser l’aprovació de la proposta de ratificació del conveni sobre la ciberdelinqüència, relativa a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos a través de mitjans informàtics, on tots els consellers generals van votar a favor.
Aquests són quatre exemples concrets que van tenir lloc dijous passat, quatre exemples de fer pinya i donar suport que demostren quina ha estat i quina és l’autèntica voluntat dels Liberals al llarg d’aquesta legislatura.
No va ser el cas, però, de cap de les propostes que va aportar el grup liberal durant la sessió esmentada. Els representants de DA, de manera implacable, les van tombar totes. Així ha estat també, majoritàriament, al llarg de la legislatura. Veiem, per tant, que la realitat és ben diferent i aquells qui no cooperen i no volen valorar plantejaments alternatius són el grup de DA.
El tacticisme polític de DA, coneixedors del fet que gaudeixen d’una majoria absoluta per només 17 vots i que, malgrat la majoria, representen únicament la voluntat del 38% de la ciutadania andorrana, consisteix a difondre un missatge distorsionat i negatiu del grup liberal, un missatge que no quadra amb la realitat.

Ferran Costa

Publicat al “El periòdic d’Andorra”