Pactes polítics que no porten en lloc. És hora de de parlar clar i no de tacticismes polítics. 

Aquesta tardor assistirem a dos fenòmens diferents però que demostren, en cas de donar-s’hi, que el full de ruta del Govern de DA ha caducat només començar la legislatura. Un dels fenòmens són els pactes d’Estat, només en tres mesos de Govern ja tenim dues propostes: el pacte d’Estat per Europa i el pacte del model sanitari, anunciats en seu parlamentària, tot i que sincerament penso que són un brindis al sol. Són propostes que intenten alterar l’agenda política de la resta de partits però es veu a una hora lluny que al darrere no hi ha contingut. Estendre la mà públicament per passar el rodet internament, i així qui dia passa any empeny. I és que per poder parlar de pacte cal que hi hagi proposta, i perquè hi hagi proposta cal que existeixi model, i no hem vist ni una cosa ni l’altra, sobretot pel que fa al model d’acord d’associació, que està quedant demostrat en cada compareixença en comissió per part del ministre, que ni sabem què anem a buscar a Europa, ni sabem què ens proposen, i el més preocupant, que encara no sabem què en podem treure com a país. Fent un símil al sector privat ens estan convidant a invertir en un producte del qual no sabem ni la rendibilitat, ni el risc, ni en quant de temps recuperarem la inversió inicial, en resum, una inversió amb un perfil de volatilitat que espanta. Però no queda aquí tot, ja que el segon fenomen que planeja sobre la tardor és el possible oferiment d’un Govern d’unitat com va anunciar el cap de files demòcrata durant el debat d’investidura. Una proposta que un servidor ja va explicar al parlament, que dependrà de com el Govern resolgui el tema BPA. Si DA veu la possibilitat de sortir indemne de la crisi sorgida no recorrerà a la proposta i menys a les portes d’unes eleccions comunals. Només la complicació de la resolució i la dificultat per trobar un comprador, en cas de poder vendre el banc pont, forçaria DA a proposar un Govern que ni ells mateixos desitgen malgrat que el seu candidat va proposar-ho durant el debat d’investidura del mes d’abril passat. Així, ens espera una tardor carregada de propostes però buides de contingut, que vénen a demostrar que anem a la deriva en un moment en què cada decisió pot ser transcendental.

Jordi Gallardo