'Salaris baixos? Doncs més innovació" de Jordi Gallardo

Llegia fa pocs dies que aproximadament la meitat dels assalariats del país cobren menys de 1.500 euros mensuals, segons dades de la CASS, i que, en aquest tram salarial, predominen les dones assalariades, una dada que preocupa per la discriminació de gènere i per la capacitat de les rendes familiars.

Davant d’una dada d’aquestes característiques, la primera reacció és que cal augmentar la retribució salarial, ja que el nivell de vida a Andorra fa que cada dia sigui més difícil per a les famílies arribar a final de mes. Mantenir els salaris estables, és a dir, no aplicar augments, és sostenible per a les famílies de classe mitjana si els preus són decreixents, perquè es dona com a resultat que els salaris reals i els ingressos de les famílies augmenten i, en conseqüència, el consum. Però, què passa quan es mantenen els salaris estables i els preus augmenten? Doncs que les famílies veuen reduir els seus recursos i la capacitat adquisitiva.

I les empreses, què? Poden les empreses augmentar els salaris si els preus baixen? Si augmenta la demanda de productes, sí. Si augmenta la productivitat dels treballadors, també; però si no es donen totes dues coses, o almenys un dels dos factors, difícilment, ja que augmentar alegrement els salaris als treballadors pot ser positiu a curt termini, però pot significar també, a mig termini, enviar persones a l’atur, perquè les empreses poden haver de fer ajustaments.

Per aquest motiu, augmentar els salaris de manera generalitzada és un risc; incrementar els salaris en aquelles categories, empreses o sectors que veuen incrementada la demanda de productes, de serveis o la productivitat dels treballadors sí que és assumible. El risc d’augmentar ràpidament els salaris és que no es creïn nous llocs de treball i, per tant, augmenti l’atur. Per tant, el que caldria per als treballadors amb una productivitat que pot ser baixa és complementar els seus salaris amb formació i experiència, juntament amb una reducció d’altres costos per a l’empresa promoguts des del sector públic per anar augmentant la retribució.

Els salaris més baixos, al principi de la vida laboral, cal que tinguin un creixement ràpid paral·lel a l’augment de la productivitat, perquè només a partir del moment que hi ha un augment de la productivitat s’aconseguirà fer créixer els salaris de manera generalitzada, i es podran crear així bons llocs de treball, amb uns salaris decents que atreguin personal qualificat.

El sector públic ha d’ajudar a millorar la productivitat del sector privat i evidentment del públic, i l’eina més a l’abast no és altra que la innovació. Parlar i pensar en productivitat, innovació i competitivitat hauria de ser una prioritat de país a llarg termini, però també a curt termini, i com es pot fer? Doncs donant suport i fomentant els projectes innovadors del sector privat. No parlem exclusivament de diners, sinó d’incentius fiscals, i d’una agilitat administrativa i seguretat jurídica creïble, que permetin captar l’atenció de noves empreses estrangeres, ajudar les existents i també incentivar els emprenedors.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (20/11/2017)