OPINIÓ: 'Recta final' de Jordi Gallardo

ANDORRA LA VELLA 31/03/2015 DEBAT D'INVESTIDURA AL CONSELL GENERAL. FOTO DIGITAL EDUARD COMELLAS POLÍTICA CONSELL GENERAL PARLAMENT

Quan es reprengui el curs polític, a la tardor, estarem en la recta final del període efectiu de la legislatura, que no vol dir que hàgim d’anar a eleccions, sinó que tot el que no es trameti al parlament la tardor 2017 i el primer semestre del 2018 difícilment es podrà realitzar abans que s’exhaureixi aquest mandat legislatiu 2015-2019.

Si coincidim en aquest plantejament, deduirem que la tardor 2017 serà una etapa intensa, molt carregada de feina legislativa i complexa pel volum de textos que podrien tramitar-se. Sóc dels que opinen, ara que tinc l’oportunitat de participar com a conseller general en la reflexió i aprovació de les lleis, que no es dona el temps necessari a les lleis que es volen aprovar perquè es puguin reflexionar amb profunditat, perquè es puguin consensuar o modular de manera que aconsegueixin el mínim impacte possible, alhora que compleixen l’objectiu que motiva la nova norma.

En altres països els tràmits legislatius són molt més llargs, les lleis es reflexionen molt més, i els recursos per treballar i poder assolir els millors textos possibles són infinitament més grans. També és cert que més temps i més recursos no sempre és sinònim de millor resultat, però segurament, i en això crec que gairebé tots coincidiríem, les lleis que poden semblar perfectes no se saben si ho són fins que es comencen a aplicar, i és llavors quan afloren les mancances, buits, contradiccions o fins i tot les incoherències, i la probabilitat que aquestes situacions es doni augmenta quan es treballa contra rellotge per aprovar lleis.

Ja hem vist durant aquest 2017 projectes de llei que pel nombre d’esmenes que han rebut per part dels grups parlamentaris gairebé hauria estat recomanable retirar-los i presentar-ne de nous, i més quan bona part de les esmenes finalment s’accepten. Assumint que fer retirar el text presentat pel Govern i exigir-ne un de nou podria i crearia segur una forta tensió entre el grup de la majoria i el mateix Govern, al final no queda altre remei a tots que intentar esmenar el text perquè sigui el millor possible.

Tenint present el que s’ha aprovat fins ara, queden en cartera temes importants d’aquí a finals de legislatura que caldrà saber com els vol treballar DA. Si el Govern vol fer-ho com fins ara, és a dir entrar els textos, prémer l’accelerador i assumir que els grups podem presentar un gran nombre d’esmenes, o per contra el grup parlamentari demòcrata prefereix planificar fins al final quines són les lleis necessàries i com es poden treballar amb consens sense que això limiti que cada grup acabi proposant les esmenes que consideri. La segona opció sempre garanteix millor resultat i per defecte més suports; ara bé, també exigeix un esperit de diàleg més obert i transparent.

Així, seria convenient que no es quedessin al tinter les tres grans reformes pendents i no es podria acabar la legislatura sense afrontar la reforma de la sanitat, la reforma laboral i finalment la reforma de la funció pública. A banda d’aquests reptes caldrà anar treballant altres textos legislatius més concrets i lligats a necessitats específiques, mancances o compromisos assolits; ara bé, els grans reptes, Europa a part, caldria afrontar-los des del diàleg i la voluntat d’assolir grans consensos abans de la tramitació parlamentària. Un exemple ha sigut la reforma de les competències i transferències, que amb matisos s’ha intentat afrontar així, tot i que sempre hem defensat que el paper del Consell General hauria d’haver estat molt abans.

Però el que compta és el resultat, que no és altre que, un cop aquests textos entrin a tràmit, la discussió i la feina ja s’han fet prèviament, i s’ha deixat per al ple la defensa de les postures legítimes de tots. Però la voluntat d’acostar postures ha estat molt més gran al tomb de la taula de transferències i competències que en molts altres temes que s’han discutit en les comissions legislatives del mateix parlament; potser la raó és que en aquesta taula s’ha fet política de veritat.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (10/07/17)