OPINIÓ: ‘Què volem ser de grans?’ de Lluís Ferreira

Tinc molt clar que per a bé o per a mal Demòcrates per Andorra ha transformat Andorra.
Tenim un sistema financer que s’aguanta amb pinces, una política d’inversió estrangera que sembla que serveixi més perquè els d’aquí puguin invertir a fora que no pas perquè vinguin a invertir al nostre país. Un sistema sanitari que funciona però que és molt poc eficient, amb un SAAS que assumeix les tasques del ministre i sense que ningú sàpiga ben bé què fan amb els diners de tothom.

En el moment que ens trobem, hem de ser conscients que algunes de les polítiques que s’haurien de dur a terme moltes vegades topen de cara amb un dels nostres coprínceps, és inqüestionable que amb aquest Govern Andorra s’ha apropat massa a l’Estat espanyol, bé per iniciativa pròpia o bé perquè ens han posat el peu al coll; ho desconec però és un fet.

Tenim entre mans l’acord d’associació amb la Unió Europea i encara avui dia no tinc clar què hi perdem o què hi guanyem. Com a reflexió hauríem de tenir molt en compte el que hi perdem, ja que si hem de fer un mal acord potser val la pena plantejar-nos què guanyaríem amb la integració a la Unió.

Per què demano què volem ser de grans? Perquè de la mateixa manera que existeixen eres de canvi crec que en els pròxims dos anys Andorra experimentarà un canvi d’era, i per fer aquest canvi hem de tenir molt clar què volem per al nostre país.

Algunes de les qüestions que crec que ens haurem de plantejar són per començar si volem seguir sent un coprincipat o, al contrari, volem anar a un principat, una república presidencialista, una república parlamentària o qualsevol altre sistema de govern. També hem de tenir clar si volem formar part del que s’anomena Europa amb els seus pros i contres tenint molt present que, en la meva opinió, Europa està fent el mateix tràmit, ja que actualment no té res a veure amb l’objectiu de la seva creació inicial.

D’acord amb les decisions que anem prenent podrem definir, en part, si avancem cap a un Estat on s’haurà de reformar la Constitució, on s’hauran d’afrontar lleis com la de l’avortament, dobles nacionalitats, polítiques ciutadanes de més participació, reforma de la llei electoral i moltes altres a què mai hem fet front. Aquí sí que crec que fora important la creació d’una taula de treball amb tots els grups polítics.

Per poder dur a terme aquest plantejament, hi ha una cosa que no pot faltar de cap de les maneres, i es tracta del model d’Estat. En la meva opinió haurà de tenir unes bases principals, com són l’educació, la sanitat i la gestió dels recursos públics.

Tot i que s’esforcen a indicar-nos que “Andorra va bien”, el cert és que algunes accions concretes funcionen però, en general, em permetreu que tingui una sensació diferent i crec que realment ens queda molt per fer.

Ara bé, com tot, ens ho podem prendre de dues maneres. De forma negativa i, simplement, queixant-nos sense més, o veure-ho com l’oportunitat d’un nou començament per poder fer les coses d’una forma diferent.

Espero no equivocar-me i que realment a la majoria ja no els serveixi allò que ja cauran pel seu pes, o mentre no em toquin el que és meu que facin el que vulguin. Crec que ja no s’hi val allò de fer l’andorrà ni per als que tenen molt ni per als que van subsistint. O algú encara pensa que realment estem millor que fa dos o quatre anys?

No us equivoqueu. En aquest vaixell hi som tots. I només entre tots podrem fer que no encalli.

Article d’opinió de Lluís Ferreira, membre de Liberals d’Andorra
Publicat al BonDia (09/08/17)