OPINIÓ: 'Què ens està passant?' de França Riberaygua

Què ens està passant? Què està passant al nostre país?

No em puc creure el que estic veient i vivint darrerament a Andorra… i crec que no m’equivoco dient que no sóc l’única que està esgarrifada.

Andorra, el petit gran país dels pirineus al que la gent venia a passar uns dies de vacances o un cap de setmana per estar tranquil·la, esquiar, comprar i gaudir de la magnífica oferta lúdica i gastronòmica. L’Andorra on podies deixar la finestra del cotxe oberta i les claus al contacte sense que passes res i on podies passejar amb absoluta seguretat. L’Andorra de la qual ningú parlava, i si ho feia era per explicar una bona estada i, potser, alguna llarga cua dins del cotxe. L’Andorra de les muntanyes, dels passejos, de la neu, dels seus magnífics paisatges i de l’aire pur.

Aquella Andorra en què els seus habitants demostraven, dia a dia, el seny de la gent de la terra. Un país que havia aconseguit, al llarg dels segles i amb molt esforç, mantenir la seva independència i la seva identitat enmig de la magnitud dels seus dos veïns més propers, gràcies a un joc d’equilibris ben dosificat i millor salvaguardat. Aquella Andorra en la qual el sentit comú i la humilitat mai eren notícia perquè eren virtuts quotidianes i promotores d’una prosperitat lamentablement perduda.

Ara, tot ha canviat. Andorra ha canviat i també la seva gent. Vull creure que no tota la seva gent ha canviat, però les evidències em fan ser pessimista. Ara, el sentit comú s’amaga a les cantonades i s’esmuny per les clavegueres. De la humilitat ja ni tan sols en parlo… s’ha vaporitzat. Ara, els nostres governants actuals, els successors d’aquells vells andorrans de cap lúcid i moviments cautelosos, es passegen botits pel càrrec, traient pit… a bombo i platillo. Els agrada que se’ls vegi per allà on passen. Conferències Iberoamericanes, Nacions Unides, Unió Europea, Copes del Rei, cimeres arreu del món… està clar que sobren els diners per pagar tot això, perquè aquests diners són els nostres, els diners del poble. Tot i que en versió econòmica també els tenim enganxats al Twitter, al Facebook i al que calgui. Aparentar, molt. Resoldre, poc. En francès en diuen “faire le mec

Si li volem trobar la part positiva, podem acceptar que ara si tenim publicitat de país, i no gràcies als esforços i la inversió del Ministeri de Turisme. Ara Andorra surt a molts, moltíssims, mitjans de comunicació dels nostres veïns de forma gratuïta. Alguns mitjans, segons el govern dels millors, de poca o nul·la credibilitat pel fet de ser digitals, com si ser digital no fos ser un mitjà de premsa. La Vanguardia també existeix en versió digital i ningú la posa en dubte.

Bé, seguim… La cosa és que Andorra està en boca d’un bon nombre de difusors de notícies, a Espanya i França, i això no és gràcies a la seva neu, paisatges o botigues. Això, aquest drama del mal cartell que té el nostre país, ho hem d’agrair als nostres actuals governants i a les seves continuades, reiterades i intolerables aparicions mediàtiques, tot sigui dit, ni una de bona. Moltes gràcies senyors millors. Moltes gràcies per insistir a oferir la pitjor imatge i la pitjor publicitat possibles per a Andorra.

Abans quan algú era escollit per a ocupar algun càrrec públic, l’escollit solia ser una persona de reputació contrastada, honesta i amb dots de bon gestor perquè ja ho eren a casa seva. Ja venien apresos de casa. I si, per algun motiu, aquesta persona traspassava les seves atribucions, no faltava mai algun avi, la mare o algun veí amb seny per posar-lo a lloc i recordar-li les seves obligacions. I dic jo, no resta cap avi, cap mare o cap veí amb seny que pugui posar ordre ara, avui?

Tothom té dret a equivocar-se, es clar que sí. Només faltaria! Però continuar fent-ho quan l’errada és evident, descarada i inacceptable resulta insultant. Rectificar és de savis però fa temps que no es veu cap savi pel país, ens han abandonat.

L’únic valor que importa als nostres governants és el de mantenir-se al poder, passi el que passi, perquè amb tot el que ha passat darrerament, i el que segueix passant, qualsevol persona amb dignitat hauria plegat i hauria marxat a casa.

La paraula de moda és escàndol: escàndol Alcobé, escàndol Mateu, escàndol Cinca, escàndol Calvet… i ara escàndol Martí. Em deixo algun altre segur, però ara parlar de les parapúbliques o el SASS seria massa llarg.

Andorra es mereix gent honesta, amb sentit comú i sense por a rectificar quan toca. Gent amb ganes de fer la feina ben feta i de preparar un futur per tots els nostres fills.

Crec parlar en nom de molts, quan dic que ja és hora de canviar. És hora de canviar les formes de fer, de canviar els objectius, de revisar els valors que ens guien i, també, de canviar els governants actuals. Cal posar gent amb seny i amb bona voluntat, gent honesta i respectuosa de les lleis. Gent que pensi en l’altra gent. Gent normal, humil i del poble. Segurament s’equivocaran, sí… però, francament, creieu que ho faran pitjor que els que hi ha ara?

Article d’opinió de França Riberaygua, secretària d’organització de Liberals d’Andorra

Article publicat al BonDia (01/03/17)