‘Pressupost final decebor' de Jordi Gallardo

El pressupost 2018 és l’evidència d’un projecte polític desgastat, faltat d’empenta, que no presenta noves propostes, i que no equilibrarien sense el recurs fàcil de la bossa de les parapúbliques. Un pressupost mancat de projectes que aportin un salt endavant per a l’economia andorrana; amb projectes recurrents, que estan enquistats i que, arribats al final del mandat, alguns són qüestionats quan hauria de ser al contrari. Per tant, un pressupost poc realista que al final ajustaran com han fet amb la majoria d’exercicis, liquidant menys inversió que la pressupostada.

Si es compleix la previsió de variació d’IPC, que pot passar de l’1,3% al 2,6%, representarà un augment significatiu de les despeses i un problema greu per al govern perquè necessitarà com a mínim un milió i mig d’euros més per satisfer les nòmines dels treballadors públics, i ja no parlem de la resta obligacions contretes que estan indexades a l’IPC. El pressupost 2018 presenta un dèficit real de 38 milions d’euros, motiu pel qual ja podem dir que el resultat de la gestió demòcrata es pot qualificar de totalment decebedor.

No han sabut aprofitar el desplegament fiscal que els ha proporcionat el nou marc tributari andorrà. El Govern ha passat d’ingressar 6 milions d’euros d’impostos directes al final del 2011, primer any de mandat de DA, als gairebé 75 milions d’euros previstos per al 2018 per imposició directa. Els ingressos per aquest concepte s’han multiplicat per 12,5: el 1.250%. De fet, el total recaptat per DA en imposició directa des de la seva arribada al Govern puja fins a 383 milions d’euros.

La pregunta és: en què han invertit o gastat els diners recaptats? No s’aprecien grans canvis. De fet, si parlem de la despesa, constatem malauradament que segueixen sense ser capaços de controlar-ne el creixement exponencial, principalment perquè les mesures dels darrers anys de DA han estat circumstancials, de cara a la galeria i per penalitzar un col·lectiu en concret, els funcionaris. No han intentat seriosament reduir les despeses innecessàries o no prioritàries de l’administració.

A part d’això, la creació de més de trenta noves places a l’administració enmig d’un gran debat sobre la reforma de la llei de la funció pública és un fet escandalós. A aquest ritme, el pressupost del Govern servirà en gran part per pagar nòmines de treballadors, a qui després culpabilitzem per ser tan nombrosos. Quins esforços de contenció està fent el govern? Cap ni un. La lògica diu que si els ciutadans fem un esforç per contribuir més als ingressos de l’Estat, l’Estat ha d’aportar més benestar i prestacions a tots els administrats.

No calen noves ocurrències. Cal un projecte realista i rigorós que respongui a les demandes i necessitats reals del país, conceptes que sembla que el projecte de DA ja ha perdut. Un projecte que sigui capaç d’identificar quins són els obstacles a què s’enfronten tots els ciutadans, grans i joves, el sector públic i el sector privat, els assalariats, els autònoms, els empresaris; en definitiva, el teixit productiu del país, perquè tots hi contribuïm d’una manera o altra.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (15/01/17)