OPINIÓ: 'Ni dreta ni esquerra: liberalisme' de Jordi Gallardo

Aquesta setmana Andorra es convertirà en la capital mundial del liberalisme amb la celebració al país dels setanta anys de la Internacional Liberal. Aquesta trobada portarà al país gairebé dos-cents polítics de tot el món, de diferents continents, amb un denominador comú, el liberalisme com a opció política. Sense cap mena de dubte és un dels actes polítics més importants que s’han celebrat mai a Andorra, i per a la família política liberal no es tracta d’un congrés qualsevol, ja que servirà per aprovar el nou Manifest Liberal amb la declaració dels principis d’aquesta ideologia.

De fet, el manifest que s’aprovarà a Andorra representa la renovació dels principis que el 1947 a Oxford es van establir com a primera declaració dels principis liberals. Des d’aquella data el manifest d’Oxford ha esdevingut la base ideològica sobre la qual s’han constituït els partits polítics d’ideologia liberal de tot el món, un document com a resposta als horrors de la II Guerra Mundial i les seves conseqüències.

Després de la derrota del nazisme i del feixisme, els liberals van fixar la seva determinació en la defensa dels drets humans i dels valors liberals, que van contribuir a un món lliure i en pau per a les dècades posteriors. La llibertat individual en tots els àmbits de la vida garantida mitjançant les lleis i una justícia equànime i independent, la igualtat d’oportunitats per la via d’una educació sense prejudicis com a motor de la prosperitat econòmica de les persones, el respecte per la vida privada de les persones, etc. Uns principis que van ser la base posterior de la declaració dels drets humans de 1948 de les Nacions Unides, i que han contribuït a la construcció dels estats moderns actuals.

Des d’aquella data aquests principis van erigir-se com a valors fundacionals liberals i al llarg de setanta anys s’han anat revisant i renovant per adaptar-los a l’evolució dels reptes, amenaces i oportunitats als quals els països, les seves societats i les persones que en formem part hem hagut de fer front o intentar aprofitar. La trobada a Andorra quedarà en els annals de la història política del liberalisme com el document que va portar la ideologia liberal als reptes del segle XXI; d’aquí també la seva importància i l’impacte que tindrà.

En clau interna, que aquest document se signi a Andorra és una oportunitat magnífica per lligar Andorra a aquests valors, uns valors que certament es veuen molt presents en la nostra història i en la forma i la manera d’entendre la vida que una gran part de la societat andorrana compartim. També representa un impuls al projecte de Liberals d’Andorra, que intentarem aprofitar per poder fer una millor pedagogia del que és el liberalisme i els valors que defensem, una proposta ideològica que no és ni de dretes ni d’esquerres, sinó que se situa en el centre moderat, capaç, d’una banda, de donar resposta als problemes reals de la gent amb propostes creïbles i assumibles per l’Estat, les persones i les empreses; i de l’altra, de cercar oportunitats de creixement que reverteixin en tothom, amb l’objectiu d’assolir una igualtat a l’alça i no a la baixa per fer avançar la nostra societat.

Sense cap mena de dubte la celebració del congrés a Andorra ha estat possible en gran part pel fet històric que al capdavant de la Internacional Liberal hi ha un andorrà reelegit com a president, Juli Minoves, a qui hem d’agrair l’oportunitat que representa per al país poder explicar que el liberalisme està en creixement a tot el món per representar una clara resposta al populisme, l’autocràcia, els extremismes, les des­igualtats i les divisions socials. Liberals d’Andorra tenim unes arrels i uns principis ideològics als quals no volem renunciar, convençuts que són aquests els que millor poden respondre al model de país que volem tots els que estimem aquest país.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal
Publicat al BonDia (15/05/2017)