OPINIÓ: 'Grandvalira, referent d'Andorra' de Jordi Gallardo

ANDORRA LA VELLA 11/06/2015 SESSIÓ DE CONTROL AL GOVERN AL CONSELL GENERAL FOTO DIGITAL EDUARD COMELLAS POLÍTICA PARLAMENT

Ens ha costat molt, moltíssim, encertar la fórmula, ja sigui pública o privada, per trobar marques internacionals que hagin servit per projectar-nos més enllà de les nostres fronteres. M’atreviria a dir que Grandvalira és la marca més internacional que tenim al país, un referent en el sector de la neu però també una marca que fa país, ja que està lligada a un dels principals motors econòmics andorrans: la neu.

Setmanes enrere vam rebre amb preocupació la notícia que la marca pot desaparèixer en posar-se en marxa el mecanisme per dissoldre la societat que la va crear. Serà, si es compleix, un procés de dos anys, i si acaba com s’ha anunciat i cap part es queda la marca, la desaparició d’un referent com Grandvalira. Si una de les parts es queda finalment la marca però la societat desapareix, és possible que no parlem més del domini esquiable més gran del sud d’Europa, serà un nou Grandvalira, mai el mateix.

Tant de bo els dos anys de marge permetin reconduir la situació. Què ha motivat la decisió de dissoldre una marca i per extensió l’acord entre les parts? Té a veure amb l’anunciada plataforma a Soldeu per acollir les finals de la copa del món d’esquí al 2019? Vagi per endavant que voler dissoldre la societat que va crear el concepte Grandvalira és una decisió privada que s’ha de respectar malgrat ens pugui no agradar perquè suposa perdre una gran marca d’Andorra, per cert una més aquesta legislatura, BPA primer, després Aigües d’Arinsal i ara Grandvalira.

El cert és que el projecte de la plataforma a Soldeu segur que ha influït en la decisió, però no és segurament el motiu determinant. La plataforma és un bon projecte per Andorra, més quan el capital l’inverteix un privat, 24 milions és una xifra important i destinar aquests diners no fa més que reforçar el nostre país com a referent mundial en el sector de l’esquí. L’únic punt qüestionable al projecte i no atribuïble als privats que l’impulsen, és la manera com s’ha realitzat la declaració d’interès nacional.

Els supòsits utilitzats per a declarar la infraestructura d’interès nacional que ha utilitzat el Govern són una presa de pèl. La plataforma no pot ser considerada una infraestructura d’interès ni cultural ni educativa, que són els criteris emprats en aquests cas, ja que la llei del sòl no preveu criteris esportius o lúdics que són els que s’hi ajustarien més. Això fa que ens demanem com ha pogut la Comissió Tècnica d’Urbanisme acceptar la declaració en base a aquests criteris? No és difícil imaginar la resposta.

Malgrat aquest fet, el projecte serà bo per Soldeu i bo pel país. La llàstima és que una decisió maldestra del Govern de DA pot tenyir de polèmica un fet que hauria de ser generador de bones notícies. Però per acabar de reblar el clau, i intentar entendre el malestar de la família Viladomat, resulta que mentre Govern ajuda certs projectes privats (cosa que ha de fer si l’interès és de país) a ells els perjudiquen. L’adjudicació del centre d’alt rendiment esportiu a l’antic edifici de Sud Ràdio pretén tallar una pista de Grau Roig pel mig, una decisió arbitrària i clarament en benefici d’una part privada per perjudicar-ne una altra. Que no és Grau Roig d’interès nacional pel país?

L’estació del Pas de la Casa-Grau Roig i per tant el sector de la neu al país no seria el mateix sense la família Viladomat agradi o no, i Govern el que hauria de fer és tractar a tothom per igual, sent una administració facilitadora dins dels paràmetres de la legalitat i no arbitrària segons li convingui.

Article d’opinió de Jordi Gallardo, president suplent del Grup Parlamentari Liberal

Publicat al BonDia (30/06/17)