OPINIÓ: 'El marc institucional del Tractat d'Associació (II)' d'Alfons Clavera

Segon article d’Alfons Clavera analitzant el marc instistucional del Tractat d’Associació. En aquest segon text s’examina el control jurisdiccional.

Liberals d’Andorra en la qüestió d’Europa, com en totes les altres, apostem per la transparència i ens volem desmarcar clarament del secretisme que caracteritza l’actuació de Demòcrates per Andorra perquè precisament en aquest tema cabdal no estan fent gens de pedagogia. En canvi, nosaltres som ben diferents i per això hem començat a fer reunions de poble sobre Europa i les continuarem fent per explicar a la ciutadania el nostre projecte sobre Europa. Els actors socials i econòmics, així com tot el poble per poder decidir cap on volem anar hem d’estar tots ben informats del que representa a tots els nivells una decisió tan transcendental pel futur del nostre país.

Per això volem posar sobre la taula i explicar detalladament un altre extrem de gran importància sobre el que el Govern d’Andorra s’hauria de mantenir totalment inflexible i sobre el que en cap cas el nostre país pot fer concessions gratuïtes i innecessàries a la UE com és el capítol relatiu al control jurisdiccional del tractat.

En aquesta cabdal qüestió semblaria ser que d’entrada la UE hauria plantejat l’exclusivitat de la competència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el control de la legalitat de totes les decisions de la Comissió Europea que concerneixin l’aplicació del tractat o dels seus protocols.

En efecte, podria ser que en la proposta que la UE fa a Andorra s’excloguin completament en tots els supòsits la negociació diplomàtica, el procediment d’arbitratge o l’arranjament pacífic de controvèrsies. Aquesta inflexible proposta de la UE es troba en frontal contraposició amb el que precisament defensa i aconsella l’Organització de Nacions Unides (O.N.U.) que és que sempre s’ha d’apostar per la mediació i per la negociació diplomàtica per la resolució de conflictes.

Per tot el qual, Liberals d’Andorra creiem que s’hauria de donar un paper molt més preeminent a la negociació diplomàtica en el si del Comitè o Consell d’Associació i per això nosaltres defensem que les decisions que s’adoptin en el dit òrgan s’adoptin sempre per unanimitat i consens entre les parts contractants.

En aquest sentit, s’hauria d’agafar per bo l’exemple dels tractats d’associació de la UE amb Turquia (2005) i Ucraïna (març 2014) en els quals només es preveu el recurs al Tribunal de Justícia de la UE per part del Comitè o Consell d’Associació quan sorgeixi un conflicte referent a la solució de diferències sobre aproximació legislativa. En tots els altres casos, els tractats d’associació de la UE amb Turquia i Ucraïna preveuen que el conflicte serà resolt per la via de la negociació diplomàtica en el si del referit Comitè.

En aquest aspecte concret tenim un molt bon exemple, l’Acord signat entre la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i Andorra l’any 1990, i que avui en dia és plenament vigent i que ha garantit el progrés econòmic i el benestar d’una generació d’andorrans. En aquest conveni es va establir un procediment d’arbitratge pel cas de sorgiment d’un conflicte en la interpretació, aplicació o execució del tractat. Aquest procediment en la pràctica és fins i tot molt més efectiu que el procediment de negociació diplomàtica.

Ensems, semblaria ser que en el text de la UE relatiu al marc institucional hi ha una greu mancança que tindria una clara afectació a l’aplicació del tractat, com és que enlloc es preveu quin és l’òrgan competent de l’acord que ha de decidir si realment s’ha produït o no, per part d’Andorra, un incompliment d’una sentència del Tribunal de Justícia de la UE. Pel cas que existís, aquesta greu imprecisió es veuria greument compromesa la correcta aplicació del tractat d’associació.

També creiem que caldria preveure un òrgan de representació parlamentària, anomenant Comitè Parlamentari Mixt, com el que contempla el Tractat de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) signat en 1992 entre la UE i Àustria, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suïssa (aquest darrer país finalment va refusar el tractat per referèndum).

Aquest Comitè Parlamentari Mixt hauria d’estar compost, d’una banda, per membres del Parlament Europeu i, d’altra part, per membres dels parlaments nacionals, és a dir, en el nostre cas per membres del Consell General. Aquest no és un òrgan amb capacitat decisòria, és per això que no participa en la presa de decisions, però sí que té com a competència controlar, examinar i donar el seu parer sobre les decisions de la UE que siguin rellevants a tots els nivells per Andorra.

D’altra part, el Govern hauria de ser molt vigilant en el fet que el text del tractat d’associació no contingui cap precepte legal que sigui contrari a la Constitució Andorrana. En el cas que això passi, per resoldre aquest possible supòsit, en l’article 101 de la Constitució es preveu la possibilitat i les vies del dictamen previ d’inconstitucionalitat de tractats internacionals abans de la seva ratificació, establint que no es pot ratificar un tractat que resulti contrari a la Carta Magna i que “la celebració d’un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la reforma prèvia d’aquesta”.

Concloent, en el tema del control jurisdiccional del tractat no val a badar. Senyors de Demòcrates per Andorra, vostès, en aquesta qüestió estan a la lluna, atès que no estan demostrant cap capacitat negociadora en el tractat que destaqui per la defensa de la sobirania del país, sinó tot el contrari: una incompressible i poc responsable submissió als criteris que ens vénen imposats per la UE.

Article d’opinió d’Alfons Clavera, membre de la Comissió Jurídica de Liberals d’Andorra i professor de Dret Internacional Públic

Publicat al Periòdic d’Andorra (31/01/2017)