OPINIÓ: 'Aquí no passa res' d'Amadeu Rossell

Tranquils, que aquí no passa res. Això és Andorra i, seguint aquesta dinàmica, malauradament aviat ens haurem de comparar amb alguns dels països del nostre entorn europeu…, els més donats a les irregularitats institucionals, per no dir corrupteles, és clar. De fet, potser no caldrà ni haver de comparar-nos, com a país, perquè el Govern dels millors ens està duent a concursar per obtenir una plaça com a província espanyola, una pedania o un simple barri hispànic.

Aquí tot sembla que és normal. Almenys així ho volen imposar els caps pensants demòcrates per mitjà d’alguns dels seus, pocs sortosament, trobadors, joglars i xarlatans. Diria que a les files demòcrates, especialment entre els quadres dirigents de la formació –que molt menys entre les bases, molt més crítiques–, estan ben vistes i força aplaudides les manipulacions de la realitat, les distraccions de la veritat, la instauració de l’opacitat i, en definitiva, la cultura del “chanchullo”, recordant paraules del president del grup parlamentari liberal en seu parlamentària.

Que un home prudent, assenyat i sempre mesurat com és Josep Pintat hagi de recórrer, en plena sessió de Consell General, a frases gruixudes com “s’estan passant l’Estat de dret pel folre” o “ja està bé de chanchullos” denota que la supèrbia demòcrata, en especial dels “millors” demòcrates, ha arribat als límits de la tolerància.

I mentrestant, els que porten la màquina aplanadora, el rodet, que els permet una majoria parlamentària mal entesa i pitjor aplicada, ens volen fer creure, o empassar a força d’ironies baratetes, que aquí no passa res de res.

És la trista realitat que s’imposa al país on vivim. Me’n ric, amb tot el respecte i estima per la seva gent, de les boires que han tapat el sol de Lleida aquestes darreres llargues setmanes, si les comparem amb les denses cortines de fum que el Govern demòcrata llança, dia sí i dia també, amb la col·laboració necessària i la complicitat voluntària d’alguns mitjans de comunicació per evitar que es vegi el sol de la veritat de l’estat real en què es troba el nostre país, la seva estructura institucional i social i la seva economia. Però, un cop més, aquí sembla no passar res.

Sis anys, sis, de Govern demòcrata –el millor Govern, si atenem la propaganda del règim– i encara no s’ha tocat la reforma de l’administració pública, ni la reforma de la sanitat ni la de les transferències i competències comunals, ni es té clar què, qui, com afrontar i solucionar la relació amb Europa… i no segueixo.

Sis anys… I doncs, ¿quants els han de caldre als demòcrates suprems per generar i tancar alguna cosa positiva, i fructífera per al país, que no siguin casos d’abús de posició institucional amb interessos particulars, activitats poc recomanables i menys clares o, directament, salts de longitud a les lleis i al seu compliment per part dels seus (teòrics) garants?

Diria que el poble, en tant que massa de persones individuals amb opinió pròpia, està cansat. Està cansat que se’l menystingui des dels estaments governamentals amb aquest, ja instaurat, cínic tarannà demòcrata.

Estem vivint allò que ens llancen gerros d’aigua al cap i ens diuen que plou.

Doncs això, que aquí no passa res…, o potser sí?

Article d’opinió d’Amadeu Rossell

Publicat pel BonDia (19/01/2017)