Malmetre la imatge del país

Durant la sessió de control al Govern, que va tenir lloc dijous passat al Consell General, responent a una pregunta de l’oposició, el ministre Cinca va haver d’aclarir la seva implicació en l’afer dels papers de Panamà. Malgrat no tenir la intenció d’intervenir-hi, em vaig veure obligat a fer-ho, motivat per les manifestacions del ministre de finances.

De manera paradoxal, després de ser qüestionat per les informacions aparegudes en un munt de mitjans de comunicació internacionals que el vinculen als papers de Panamà, el senyor Cinca va dir que el que realment calia era que tots féssim pinya i treballéssim en la direcció que permetés difondre i recuperar arreu el bon nom del país. És a dir, es va desvincular de tota responsabilitat i va fer entendre que ell poc tenia a veure en el fet que es publiquessin tots aquests articles. Objectivament, arribar a aquesta conclusió és una tergiversació de la realitat en tota regla.

Malgrat les afirmacions d’alguns fervents seguidors de Demòcrates per Andorra, l’afer de la vinculació del nostre ministre de finances als papers de Panamà ha transcendit la nostra geografia i mitjans de comunicació de països dels cinc continents se n’han fet ressò. Una simple cerca a Google així ho testimonia.

És un fet constatable que Jordi Cinca, durant els cinc anys que DA porta governant, s’ha convertit en el representant governamental artífex del desplegament fiscal i creador de múltiples figures tributàries i, juntament amb el titular de la cartera d’Afers Exteriors, és un dels actors més rellevants que negocien en l’àmbit internacional representant el nostre país.

En aquest sentit, vaig interpel·lar el ministre respecte a la seva legitimitat per dur a terme aquestes funcions, vist que els nostres interlocutors estrangers, davant totes aquestes informacions, tindran certs apriorismes, potencialment perniciosos a l’hora de negociar.
Va ser el mateix ministre qui va afirmar setmanes enrere que, mentre ostentés el seu càrrec, no permetria que es malmetés la imatge d’Andorra. Crec que no és gens forassenyat afirmar amb contundència que totes aquestes informacions aparegudes en mitjans estrangers no aporten cap benefici a la imatge del nostre país.

A la vegada, pretendre fer creure que aquestes notícies han causat un impacte nul o completament neutre als observadors estrangers és, com a mínim, temerari. Així doncs, si descartem els efectes positius i neutres, ¿no és una conseqüència lògica arribar a la conclusió que les notícies que vinculen el ministre als papers de Panamà malmeten la imatge del país? Segons el ministre, no.

Setmanes enrere, quan Jordi Cinca va anar a 8tv per aclarir una visió d’Andorra no gaire afalagadora, llançada el dia abans en el mateix mitjà per Jaume Bartumeu, va fer una descripció força emotiva tot recordant aquells factors que han contribuït al llarg dels anys a assolir l’Andorra pròspera que tots coneixem. Aquell dia Cinca feia referència als valors de l’Andorra de l’esforç, del treball, de la constància i la perseverança, que, enclavats en l’imaginari col·lectiu, han fet que arribéssim on som ara.

De ben segur que aquesta és l’Andorra on la gran majoria de nosaltres ens sentim reflectits. Dubto, però, que aquesta sigui veritablement una visió compartida pel ministre, ja que, després de les múltiples confessions que ha fet fins ara, queda clar que la seva Andorra és la de les societats offshore, la dels lingots d’or i la dels grans entramats societaris. Una Andorra que, indubtablement, es troba a anys llum de la nostra realitat diària.

Ferran Costa