L’exemple d’Islàndia. Els petits estats també podem dir No.

Gianluca Grippa, cap adjunt de l’equip negociador de la Unió, i la persona que supervisarà el procés tècnic de les negociacions d’Andorra amb la UE referents a l’Acord d’Associació afirmava el passat 13 de març respecte a les especificitats de cada estat i com s’hauran d’adaptar a les quatre llibertats que “seran un punt clau de la negociació”. Grippa assegurava que la Unió Europea entén les demandes d’Andorra, però també reconeixia que seran matèria de negociació. Segons Grippa adequar tota l’estructura legislativa del país a les lleis de la Unió Europea requerirà un procés de com a mínim dos anys sent el més factible un procés gradual d’adaptació al cabal comunitari. Afirmava també que derogacions sense data límit, en referència a les especificitats, són difícils d’imaginar. Un escenari d’entrada gens prometedor per a iniciar unes negociacions clau per al futur del nostre país. Andorra no pot assumir al lliure circulació de persones, per tant primera línia vermella que com ha estat no podem traspassar, Andorra no pot aplicar tot el cabal comunitari, els darrers esdeveniments amb la no implementació de les directives pendents de l’Acord Monetari que no s’han desplegat així ho demostren, Andorra no pot renunciar al seu Acord Duaner per l’impacte que tindria en el nostre PIB. Han portat Andorra a la taula de negociació d’un acord d’Associació. L’únic motiu que hem sentit fins ara, de la importància d’assolir aquest acord és per que els nostres estudiants puguin tenir accés al programa de beques ERASMUS, i que els joves puguin sortir a treballar amb més facilitats, sense explicar que aquest fet ha de ser bidireccional. No han sabut explicar pel moment quins altres avantatges suposaran per al país. El que pot estar en risc ja es comença a entreveure, i arribat el cas, Andorra haurà de tenir la mateixa fortalesa que Islàndia, que en plena negociació d’un Acord d’Adhesió a la UE ha decidit retirar la seva demanda vist que la negociació posava en risc una indústria clau per aquest país com és el sector de la pesca del bacallà. La pregunta és, veient com s’han negociat fins ara d’altres acords, si el nou govern tindrà el valor que el govern d’Islàndia si ha tingut.