L'AREB decep

Finalment, l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va comparèixer públicament per explicar el pla de resolució adoptat per a BPA. La presentació va aixecar, com era d’esperar, molta expectació i, malgrat que, de ben segur, no va cobrir les expectatives de molts, es van començar a dilucidar alguns aspectes sobre el futur de l’entitat.

Aquesta presentació, però, va decebre per la poca concreció de les accions que han de resoldre l’afer BPA, ja que responen més a un pla de bones intencions que no pas a un camí fermament traçat i que es pugui portar a terme amb seguretat. De fet, un dels membres del consell d’administració de l’AREB, el senyor César Goyache, es va mostrar extremadament prudent en les seves declaracions i va deixar clar que “ningú no pot assegurar l’èxit del pla traçat”, ja que hi ha paràmetres incerts que no permeten predir què acabarà passant.

Durant la compareixença, tot i que es va explicar amb profusió de detalls com s’està procedint per separar els actius bons dels tòxics, per d’aquesta manera garantir-ne la seva posterior venda, es va voler passar de puntetes per aquells aspectes que més preocupen als afectats, és a dir, què passarà amb els dipòsits dels clients i què passarà amb els llocs de treball dels actuals empleats de BPA. Va haver de ser a instàncies dels consellers generals de l’oposició que els representants de l’AREB es posicionessin sobre la qüestió.

En aquest sentit, Goyache va dir que els clients recuperaran els seus dipòsits, tot afirmant que “no hi haurà quitances per als dipositants”. Ara bé, les males notícies són per a aquells clients que havien adquirit productes financers de BPA, ja que la recapitalització de l’entitat suposarà un fort impacte sobre els passius, i l’AREB no hi pot fer res.

Pel que fa al col·lectiu dels treballadors, va afirmar que se’ls ha explicat, amb tota la cruesa, quina és la situació actual, i només uns quants de la plantilla, els seleccionats pel seu perfil idoni, passaran a treballar al banc nou. La manca de concreció va ser de tal magnitud que, lògicament, no va acontentar ningú.

La compareixença, per tan esperada, va decebre. Més que un pla amb línies traçades i decidides, va ser una simple manifestació de bones intencions. I ja se sap que de bones intencions, l’infern n’és ple!

Ferran Costa