Posicionament respecte a l’heliport nacional

El procés dut a terme pel Govern presenta molts interrogants i moltes ombres sobre com s’ha fet el concurs i la viabilitat de l’indret

Per començar, voldríem deixar clar que som partidaris d’un heliport nacional a Andorra com a complement de la xarxa viària, per facilitar l’arribada de turistes al nostre país.

L’heliport no salvarà l’economia del país, però pot millorar-la aportant un nou flux de visitants.

En primer lloc, el procés dut a terme pel Govern de DA presenta molts interrogants i moltes ombres sobre com s’ha fet el concurs i sobre la viabilitat de l’indret seleccionat. Pel que fa al procés, podem dir que ha estat poc clar quant a l’adjudicació. L’assessor del plec de bases del Govern és el pare de l’enginyer que assessora l’empresa guanyadora. D’altra banda, s’ha optat per adjudicar l’avantprojecte sense declarar-lo d’interès nacional, comunicant-ho directament al comú, i no s’han encarregat els estudis econòmics i de mercat que recomana l’OACI, el màxim organisme internacional en qüestions aeronàutiques del qual Andorra forma part. En definitiva, fa la sensació que un projecte tan important com aquest s’ha fet amb moltes presses.

En segon lloc, pel que fa a la viabilitat del roc de Patapou com a ubicació, és una zona d’un risc geològic mitjà-alt, segons els informes del mateix Govern que hem pogut veure gràcies a la Plataforma. Podríem entendre que la ubicació decidida hagués estat aquesta si al concurs no se n’hagués presentat cap altra, tot i que continuaríem pensant que no és la millor ubicació per a un heliport, per la manca de seguretat i pel seu impacte per a la població del centre d’Andorra la Vella.  Se’ns fa molt difícil d’entendre per què s’ha triat aquesta zona per ubicar aquesta infraestructura si l’altra opció privada que es va presentar al concurs d’adjudicació també oferia dos terrenys a cost zero i també assumia la despesa d’inversió de tot el projecte.

El projecte escollit implica un impacte molt alt de contaminació acústica en sobrevolar la zona del país on es troba concentrat el 40% de la població, un gran nombre d’escoles (el col·legi Sant Ermengol, l’escola andorrana, espanyola i francesa d’Escaldes, les escoles de Ciutat de Valls −també dels tres sistemes educatius de maternal i primària−, el col·legi Janer i la Sagrada Família d’Escaldes), l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i Caldea, sense oblidar el gran risc que suposa el vol constant d’helicòpters en aquest nucli urbà tan poblat. No es pot pretendre que la població acabi assumint el cost zero del Govern en aquest projecte.

En tercer lloc, la gran oposició social i comunal no es pot menystenir. Actualment hi ha més de dues mil cinc-centes signatures en contra del projecte del roc de Patapou per diversos motius, tots ells respectables i demostrables. Nosaltres defensem que els projectes no es poden dur a terme en contra de l’opinió popular ni obviant el paper del comú d’Andorra la Vella, institució que té entre les seves competències la urbanística.

En quart lloc, l’accessibilitat a l’indret pels cossos de seguretat i rescat en cas d’emergència, només fent servir el sentit comú i havent parlat amb professionals que algun dia podrien haver d’intervenir en cas d’accident, no és ni de bon tros la més fàcil de totes les propostes presentades. Haver de fer un giny mecànic per accedir-hi ja ho diu tot. Si hi ha una urgència i el giny no funciona, els cossos d’intervenció tindran moltes dificultats per poder realitzar les seves tasques.

En cinquè i últim lloc, per reforçar la idea que estem a favor d’un heliport nacional, tenim l’obligació, com a partit, de defensar propostes. Com a liberals, ens sembla bé la fórmula triada pel Govern de DA, que sigui una empresa privada qui assumeixi i executi el projecte, pel fet que es dóna l’oportunitat al sector privat de promoure una activitat. Ara bé, en ser un projecte d’interès nacional i amb certa complexitat, hauria estat més adient trobar altres fórmules que haguessin assegurat la responsabilitat subsidiària del Govern; és a dir, fer una concessió només de la gestió, tot guardant la propietat física per al Govern.

En aquest sentit, els liberals defensem l’opció de la Borda Vidal, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, just a l’entrada de la frontera andorrana, com a millor ubicació possible per diverses raons:

Perquè el terreny ja és propietat del Govern; perquè l’indret reuneix les característiques tècniques avalades per l’OACI des de l’any 2008; perquè el projecte es va dur a terme seguint procediments clars i d’acord amb la Llei d’Ordenament del Territori; perquè es van dur a terme algunes de les fases previstes per l’OACI en un projecte d’aquesta envergadura –col·locar una estació meteorològica per determinar si els corrents són òptims per a l’ús del terreny com a heliport, dur a terme un estudi geològic, un estudi econòmic i un altre de mercat per confirmar la viabilitat del projecte, i finalment, sense que sigui una recomanació de l’OACI, abans de fer el concurs d’adjudicació, encarregar un avantprojecte–; perquè la seva localització permet l’optimització dels recursos de la policia i la duana, a més d’una possible ubicació d’una  subestació de FEDA, necessària per al país; perquè es va iniciar sense menystenir el paper del comú afectat per aquest projecte, informant-lo des del primer moment; perquè quan es va anunciar que es faria el projecte seleccionant el lloc de la Borda Vidal no va haver-hi oposició social, i perquè el vol d’aparells no afecta nuclis urbans, evitant així riscos innecessaris. En definitiva, perquè quan les coses es fan bé, malgrat sigui un altre qui les ha començat, el que realment importa és el millor resultat per al país i no pas qui es pot atribuir el mèrit d’haver-ho fet.

Per acabar, aprofitem l’avinentesa per trencar alguns arguments que són producte de la manca d’informació, al nostre entendre, intencionada.

No és cert que l’opció del Patapou respecte a la Borda Vidal tingui un cost zero per al Govern. L’opció de la Borda Vidal té un cost que és el del terreny, però el Govern podria adjudicar en concessió només la gestió, quedant-se la propietat, i podria, fins i tot, cobrar un lloguer.

No és cert que el projecte a realitzar a la Borda Vidal no sigui interessant per a cap empresa, ja que es va preveure una inversió per elevar el terreny a nivell de carretera. Les propostes de les empreses que s’han presentat al concurs del Govern estan disposades a invertir el mateix o més del que costaria el projecte a la Borda Vidal. Per tant, per què no ho haurien fet a la Borda Vidal?

No és cert que l’oferta guanyadora fos l’única que assegurés  l’arribada a la ciutat de Barcelona. Una altra empresa que es va presentar al concurs estava en tràmits d’aconseguir permís per aterrar a Fira de Barcelona (plaça Espanya). La guanyadora no té encara un permís aprovat per aterrar al port de Barcelona, malgrat el que s’ha explicat. Per tant, en aquest sentit, totes dues estan en igualtat de condicions.

En darrer lloc i respecte al temps que es pot trigar des del punt d’aterratge fins al centre d’Andorra, a la rotonda del Quilòmetre zero, és cert que el roc de Patapou està més a prop, però ningú no discutirà que, un cop fet el desviament de Sant Julià, accedir a Andorra la Vella des de la frontera pot ser un passeig de quinze minuts, o és que algú dubta que anar des del port de Barcelona fins a la plaça Catalunya no sigui més complicat?

Anna Piñero Carrabina