La raó pròpia de la llibertat humana

“Sobre la llibertat” de John Stuart Mill (1806-1873)

La raó pròpia de la llibertat humana implica, primerament, el domini intern de la consciència −exigint la llibertat de consciència en el més entenedor dels seus sentits− i la llibertat de pensar i sentir −la més absoluta llibertat de pensament i sentiment sobre totes les matèries pràctiques o especulatives, científiques, morals o teològiques.

En relació amb la llibertat d’expressar i publicar les opinions, pot semblar que aquesta llibertat és regida per uns principis diferents pel fet de pertànyer al comportament relacional de l’individu. Tanmateix, té gairebé tanta importància com la llibertat de pensament i reposa, en gran mesura, sobre les mateixes raons. Així doncs, ambdues llibertats són pràcticament inseparables.

En segon lloc, la llibertat humana exigeix llibertat en els nostres gustos i en la determinació dels nostres objectius −llibertat per traçar el pla de la nostra vida−, subjectes a les conseqüències dels nostres actes sense que ens ho impedeixi ningú, sempre que no perjudiquem terceres persones, encara que pensin que la nostra conducta és esbojarrada, perversa o errònia.

En tercer lloc, de la llibertat de cada individu es desprèn la llibertat d’associació, de reunió per a tot allò que no sigui en perjudici de qualsevol altre i sempre que s’hi vagi lliurement.

Consentir que cadascú visqui a la seva manera, en comptes d’obligar-lo a viure a la manera dels altres, beneficia la humanitat.