La justícia si és lenta no és justícia

És una frase recurrent, jo l’he fet servir en alguna columna d’opinió i durant la presentació de l’any judicial 2015 al que vaig assistir, també la vaig escoltar per part d’algun dels ponents, frases amb una càrrega de contingut que quan s’utilitzen si no es fa res per evitar justament allò que es denuncia deixen de tenir sentit i evidencien que són paraules buides que omplen discursos.

Fa més d’un any vaig compartir unes reflexions al tomb del moment en què al meu entendre es trobava la justícia andorrana: ‘El deteriorament de la justícia andorrana’ (01-11-2014), unes reflexions que podria ara recuperar malgrat que no van agradar en certs cercles però que potser, tot i ser errònies, el temps no m’està donant motius per pensar que estava equivocat, al contrari. Deia llavors: «Una Justícia de qualitat, moderna i ràpida és un pilar essencial d’un d’Estat pròsper i desenvolupat. Avui ja és una evidència el mal moment que passa el nostre sistema judicial, resultat d’un cúmul de factors que s’arrosseguen al llarg dels darrers anys i dels quals els diferents governs en són responsables. És cert que hi ha decisions que s’haurien d’haver pres molt abans per a dotar la Justícia dels recursos necessaris i poder mantenir així el nivell de qualitat als justiciables. Però no és menys cert que en els darrers temps s’estan produint situacions, i s’estan prenent decisions, que estan provocant un clar i preocupant degradament de la nostra Justícia».

«…Avui és una realitat que alguns òrgans de la nostra Justícia estan massa polititzats, i aquesta situació no assegura ni la imparcialitat ni la independència als justiciables».

El darrer episodi relacionat amb la detenció de l’agent de policia com a autor dels trets contra l’edifici de la policia són un episodi més a la llarga llista que ha deixat de ser preocupant per ser insostenible. Quan apareix en alguns mitjans de comunicació que la separació de poders s’està vulnerant per la intervenció del Govern en investigacions del cos d’ordre, comencem a tenir un problema molt greu com a país si són certes les afirmacions.

D’altra banda respecte a la qualitat que rebem els justiciables, hom es demana fent una comparació que avui ja està al carrer, com pot una persona estar tancada més d’un any per uns delictes que encara desconeix doncs no se li han comunicat, mentre per una altra persona la justícia te els recursos i els procediments necessaris per fer el judici en menys de 24h. Són situacions comparables? Pot ser no ho són, són igual de complexes? No ho sé, no tinc resposta, em fa pensar que no, però un any després d’estar empresonat i encausat suposadament per algun motiu, crec que la persona, els familiars i la societat es mereixen una explicació perquè la justícia si és lenta no és justícia.

Si és una qüestió de recursos posem-hi més, si és una problema de procediments, revisem-los, però posem d’una vegada per totes un sentit equànime a l’ús de la presó preventiva perquè sincerament opino que l’hem vulnerat. Tenir tancada una persona més d’un any sense que a dia d’avui se li hagi notificat el per què, és una situació en la que cap de nosaltres ens voldríem trobar. Em sembla perfecte que el cas del policia s’hagi resolt de forma ràpida, no entraré a valorar si el que el batlle ha resolt és encertat o no, no em pertoca a mi fer-ho, cada un podem tenir la nostra opinió i segur que no és l’encertada, ara bé, la presó preventiva tal i com s’està aplicant al nostre país en algunes causes és inhumà, poc fonamentat, impropi d’un Estat modern i de dret.

Una vegada retirada la nota del FinCen és normal que el senyor Joan Pau Miquel segueixi sense saber per què se l’encausa? És normal que segueixi a l’espera d’un judici si és que l’ha de tenir? No defenso a la persona, per això ja hi són els seus advocats, defenso i reclamo un tracte just i humà per part de la justícia, que crec no l’està tenint, almenys no com si l’han tingut d’altres, que és el que ha de proporcionar el poder legislatiu ja que té l’obligació de protegir fins i tot als que el propi sistema culpa.

Jordi Gallardo