Entonar el mea culpa

Entonar el mea culpa

¿Per què costa tant reconèixer l’error en política?

 

En política rarament es reconeixen errors, deu ser que els assessors polítics recomanen de no fer-ho, o simplement els polítics de torn estan tant encegats de poder que els hi costa reconèixer que potser s’han equivocat. Com sigui costa i molt veure polítics valents que són capaços d’afrontar la pressió i el risc de dir públicament: “m’he equivocat demano disculpes”. Mentre la societat valora la franquesa i reclama saber reconèixer i acceptar els errors, la classe política encara s’entesta en utilitzar el manual que recomana fer les giragonses que siguin necessàries per tal d’evitar d’acceptar-ho públicament. Defenso una nova manera de fer política, honesta, franca, sincera, de veritable servei del ciutadà: el polític que es deu i treballa pel ciutadà, front el que viu en un pedestal del qual només baixa en època d’eleccions. Aquest últim model que viu i es retroalimenta de la falsa modèstia, de l’empatia superficial, del discurs que la gent vol escoltar i de la proximitat forçada per l’oportunisme, és el que està provocant el descrèdit de la figura del polític. És més beneficiós pel país un polític que s’equivoca, malgrat el cost de l’errada,  però que reconeix l’error i entona el mea culpa, que aquell altre polític que diu i pensa que no s’equivoca mai. En el fons el problema del polític que pensa que mai s’equivoca es que fins i tot ell s’ha convençut dels seus propis arguments.  També és cert que tot és discutible i opinable, i que per tant en molts casos només el temps pot dir si les decisions que es prenen avui són un encert o un error. Però avui ja tenim exemples d’aquesta legislatura que han evidenciat que el Govern s’ha equivocat: heliport al roc de Patapou, Monitor Group, nomenament d’assessors amb temes pendents amb la justícia, manca de supervisió en l’assignació de crèdits preferents… però cap exemple de disculpa. Tothom té dret a equivocar-se, però vull pensar que al nostre país tenim gent entre la classe política capaç d’acceptar que s’equivoca amb la cintura suficient per entendre que el ciutadà es mereix en ocasions una disculpa. Des del projecte polític del qual formo part demano des de ja perdó, perquè segur que ens equivocarem, i quan passi espero que estiguem a l’alçada i sapiguem admetre l’error. D’altres encara continuen al pedestal.