El desdibuixament del Consell General

El passats dijous i divendres a la nova seu del Consell General vam celebrar el debat d’Orientació política del govern.

D’acord amb el capítol cinquè del Reglament del Consell, és un debat que es celebra de forma anual i on el Cap de govern, sense límit de temps, fa una exposició de les línies d’actuació del govern que encapçala.

D’alguna forma és aquell moment de l’any en que al Consell General esperem que el govern ens expliqui per on vol portar el país. Un cop fet això, generalment l’endemà, els grups parlamentaris repliquem al Cap de govern, i a diferència del primer, que no té límit de temps (va quedar clar que no tenia límit i, s’hi va estar més de 2 hores ), els grups parlamentaris disposem només de 15 minuts.

En l’única cosa en que vam coincidir els consellers generals, és en que el discurs del Cap de govern va ser extens, per a nosaltres no va aportar cap mena de llum al final del túnel, i vam poder palesar la inexistència de full de ruta, la mancança de pla estratègic, la mirada posada en les eleccions comunals com a únic objectiu. Com es va poder saber, si que el govern va avisar que es pujaran les cotitzacions a la CASS, però no es va afrontar les línies mestres de quina reforma ha de patir el nostre sistema sanitari per a que sigui una mica més sostenible. No es va parlar en profunditat de finances i pressupost ja que ho han volgut deixar pel debat del pressupost, no es va parlar de cultura, no es va parlar de turisme gran pilar de l’economia. En cap cas va ser un debat d’orientació política, es va limitar a un repàs de la feina feta sense brúixola.

No m’estendré més en explicar tot el que no es va dir, tenim el vídeo a disposició de tots a la web del Consell General i també en un apartat força amagat de la web d’Andorra Televisió. Per a tots els que es pensen que no els hi pengen, sí que hi són, però bastant amagadots, en concret cal entrar a la pestanya de Programes, i un cop allí baixar i baixar, més avall del programa les coses de la Martina, més avall de l’estira la llengua, més avall del Mossegalpoma, més avall del programa del vident Dimitri d’Alfange,… més avall de tot, al final, és on la televisió pública col·loca l’arxiu de les sessions de Consell General.
El funcionament del debat d’orientació política preveu que un cop acabades totes les intervencions, s’obre un període per a que els grups parlamentaris presentem propostes de resolució que tinguin a veure amb el que s’ha parlat i debatut durant la sessió, que si són aprovades pel ple del Consell General, li són encomanades al Govern.

El Grup Parlamentari Liberal en vam presentar dues.
La primera, defensada per Ferran Costa, anava en línia de corregir el que ja es sabut, que al Consell General no està arribant la informació i per tant es proposa treballar en pro de la transparència de la que alguns tant s’omplen la boca, i deia:
«1. Es requereix al Govern a facilitar tota la documentació que sigui necessària perquè els Conseller Generals, accedeixin amb la major brevetat, a tota aquella documentació que es trobi a l’abast de tots els organismes públics de caire nacional.
»2. S’insta al Govern per que impulsi una iniciativa legislativa sobre el secret d’estat que inclogui en qualsevol cas un mecanisme per que el Consell General pugui estar assabentat de qualsevol afer i en qualsevol moment».

Una segona resolució presentada per Josep Majoral tenia la intenció de crear un espai de treball Govern-Comuns-Consell General de cara a la reforma de les lleis de competències i transferències, on creiem que el Consell General hi té molt a dir i ha de ser-hi present, i deia:
«S’insta al Govern a convocar una representació del Consell General on hi siguin presents representants de tots els grups parlamentaris a totes aquelles reunions amb els comuns en que s’analitzin les possibles reformes o modificacions de la llei de competències i de la llei de transferències».
Ambdues resolucions van ser rebutjades pels 15 vots dels demòcrates i aprovada pels 13 consellers de l’oposició, que recordem, signifiquem més del 50% dels electors, malgrat no dels escons. No tinc res a dir en relació a la llei electoral, però quan els marges són justos, com van ser a les darreres eleccions del mes de març la majoria hauria de reflexionar-hi, i recordar que ja no són 22.

Inicialment vaig pensar que el format de presentació de resolucions, que es molt ràpid i el joc d’estètica política, faria que ambdues resolucions rebessin el suport majoritari de la cambra, doncs qui voldria negar als 28 consellers que representen la sobirania nacional tenir dret a la informació? Qui voldria negar al Consell General el dret a participar en una reforma de la relació amb els comuns i una reforma del model d’estat? Doncs Demòcrates per Andorra ho va fer, i com deia abans, em quedo amb la sensació que no han entès que van resultar electes 15 consellers, com es diu en llenguatge futbolístic, en el temps de descompte i fregant el pal, i no suficient amb això sembla que vulguin sotmetre el Consell General a la voluntat de Govern.
*Conseller General del Grup Parlamentari Liberal.

Carles Naudi