DE PARADÍS FISCAL A INFERN FISCAL

 

El consum genera llocs de treball, l’Estat no.

 

En un temps rècord el Govern de DA haurà aconseguit transformar el país d’un paradís fiscal a infern fiscal. Un infern pels ciutadans que ja patim a les nostres carns el desplegament i canvis impositius improvisats en un temps rècord. Un infern per a aquells ciutadans d’altres països que estaven pensant a instal·lar-se a Andorra i veuran ara com el nostre país està copiant un model fiscal espanyol confiscatori que no ha fet més que augmentar des de 1965. Un infern per als empresaris del país que han invertit el seu patrimoni i veuen com els hi augmenten l’esforç fiscal en el moment econòmic més complicat dels darrers quinze anys. I per últim un infern i un fre als inversors forans que suposadament havien de venir producte del nou model d’obertura a la inversió. Certament un canvi de model com ens havien anunciat, però diguem-m’ho clar, un canvi a pitjor pensat no en el que més convé al país, sinó en el que resulta més fàcilment aplicable als que ara gestionen. El que ja és una evidència és que avui ja ha augmentat el percentatge del que guanyem i que hem de destinar de les nostres butxaques a pagar tributs, i encara no se’ns aplica l’IRPF. Com el Govern de DA ha decidit que el nostre referent comparat en termes fiscals sigui Espanya, val la pena que siguem conscients que el model al que volem portar-nos és al de treballar mig any només per pagar impostos, que és el que ja han de fer els nostres veïns espanyols. El pitjor de tot és que els impostos ofeguen la renda disponible i es carreguen les classes mitjanes, ja que les rendes altes també pagaran però la seva capacitat és molt superior. Per tant, la classe mitjana, la que és el veritable motor del progrés econòmic, és a la que més li tocarà patir, i això és una evidència que ja es dona a d’altres països, i tot així el Govern no dubta en copiar un model erràtic amb conseqüències nefastes per a la nostra economia interna a mig termini; un KO directe al consum i una destrucció preocupant de l’entorn inversor. Només els països que estan rescatats o tenen problemes de consolidació del dèficit estan augmentant l’esforç fiscal dels ciutadans, queda clar que en el nostre cas és pel segon motiu, però sempre pagant els mateixos.

 

Jordi Gallardo