Autocomplaença

Que les branques electorals no impedeixin de veure el bosc.
Dins del debat polític entre majoria i oposició totes dues forces defensen el que és legítim, postures molt sovint contraposades que al final el que fan és enriquir el debat polític. Uns som crítics atès que la nostra funció entre d’altres, però sobretot, és fiscalitzar el Govern. Els altres, la majoria, defensen i lloen la bona feina realitzada. Dins d’aquesta dualitat de plantejaments tenim un tercer element de l’equació; el ciutadà, que rep la informació proporcionada per uns i altres, la processa i es fa la seva opinió. A dues setmanes que comenci al campa­nya electoral de ben segur que es parlarà, com és normal, de temes comunals. Ara bé, l’aturada que es fa en el calendari polític nacional no ha de significar que deixem tots plegats de preocupar-nos pel moment en què es troba Andorra. Em preocupa i molt l’autocomplaença en la qual la majoria s’ha instal·lat amb la temptació de dir que la crisi econòmica l’hem superada gràcies al fet que estem creixent, que estem creant nous llocs de treball, que la captació d’inversió estrangera està generant més riquesa, que la crisi del sistema financer està reconduïda i que l’associació amb Europa resoldrà el futur dels nostres joves. No és que em sàpiga greu que això sigui realitat, és que senzillament no és el que està passant i la realitat sovint és bastant més tossuda del que voldria un mateix. La radiografia que podem fer en contraposició a l’autocomplaença, i a risc que em puguin acusar de catastrofista, pot ser perfectament la següent: una economia cansada que només mostra signes de recuperació durant el 2014 en sectors com el financer, que durant el 2015 ha patit un sotrac del qual encara no som capaços de preveure’n les conseqüències. Uns sectors econòmics madurs que no veuen en les propostes del Govern un impuls que els ajudi a crear més llocs de treball. Una gestió financera de l’Estat que no fa més que augmentar l’endeutament. Una salut pública que és una bomba amb un comptador que fa dies que s’ha posat en marxa, i un procés d’acostament a Europa confús i matusser que ni els ciutadans ni els agents econòmics encara no han entès. Només és una contraposició de visions, que cadascú es faci la seva pròpia opinió.
Jordi Gallardo