Acció de govern de veritat

L’inici d’un nou any sol anar acompanyat de desitjos de bons auguris i encerts per a l’any que s’enceta. No veig per què aquesta cortesia no s’hauria de traslladar també a l’àmbit polític. Al cap i a la fi, tots els nostres polítics, qualsevulla que sigui la seva ideologia, desitgen el millor per al nostre país, per la qual cosa també els desitjo els màxims encerts.

En aquest sentit, a l’Executiu se li gira molta feina amb la majoria dels dossiers clau, no pas perquè circumstancialment aquesta feina hagi aparegut de sobte i de manera imprevista, sinó perquè quan ha calgut (ja que per fer-la han tingut gairebé cinc anys) no s’ha fet.

Anem a pams. De tots els grans temes d’Estat pendents, l’únic que, per la seva natura, era imprevisible és l’afer BPA. Un afer que va esclatar deu mesos enrere i del qual costa albirar una solució imminent. El darrer termini marcat per l’Executiu, mitjan gener, és a tocar, però ni es perceben ni s’intueixen passos endavant que, si es confirmessin, caldria celebrar. El traspàs d’actius a Vall Banc s’havia previst per als propers dies i, sincerament, esperem que es confirmi i no ens trobem, de nou, amb el panorama decebedor d’haver de posposar un altre termini dels que el Govern havia promès.

El pacte d’Estat per a un acord d’associació amb la Unió Europea, per la seva transcendència per a l’esdevenidor del país, es mereix una atenció exclusiva. El Govern, potser de manera interessada, ha anat calant el missatge que el Grup Parlamentari Liberal es desmarcava d’aquest pacte d’Estat. Res més lluny de la realitat. Per poc beneficiós que un acord d’aquesta mena sigui per a Andorra, els Liberals ens hi sumarem. Malauradament, però, ara per ara no disposem de la informació necessària per determinar quins poden arribar a ser els impactes econòmics de l’hipotètic acord per a la nostra economia. Entenem que el Govern, si ja té clar que cal tirar endavant aquest acord, té ben definits els aspectes a negociar i les línies vermelles que no es podran creuar per salvaguardar les nostres especificitats. És en aquest sentit que el Grup Parlamentari Liberal espera que se li lliurin els informes per poder decidir el seu posicionament. Fins ara, l’escassa informació rebuda per part de l’Executiu és sorprenent. I si és aquesta tota la informació en què es basa el Govern per pronunciar-se i decidir-se per l’acord, les bases en les quals se sustenta són del tot insuficients.

Tots els altres grans dossiers, és a dir, el de la reforma sanitària, el de la reforma de la funció pública i el de les transferències i competències comunals, han avançat ben poc, per no dir gens. El més greu és que sortien com a propostes estrella al programa de Demòcrates per Andorra l’any 2011. La realitat, però, és que els esforços minsos que s’hi van invertir durant la legislatura passada van donar molts maldecaps i pocs resultats. Tan pocs que, encara avui, cinc anys més tard, s’anuncien com a assignatures pendents per part de l’Executiu per a aquest exercici, en concret, per a enguany.

Tal com dèiem al començament, desitgem que aquesta vegada sí, que vagi de debò.

Ferran Costa